Passat un mes de la problemàtica arràn de l’anunci d’Estrella Damm “Què tenim?” i la posterior difusió, ha arribat el moment de fer-ne valoració. Què ha passat i què es va fer bé o malament. En primer lloc, cal dir que vaig fer el post crític “Estrella Damm, que què tenim?” com a crítica personal, on expressava la meva indignació pel fet d’haver-se deixat de banda un clar territori català. Per això, i per entendre més bé de què volia parlar, vaig idear un mapa infogràfic amb tots els punts que anomenava l’anunci. Aquest va ser el detonant, el punt clau perquè el post es viralitzés. Hauria pogut escriure un post amb les paraules perfectes i molt ben estructurat, però sense una imatge tan clara ni tan concisa no hauria arribat enlloc.

Estrella Damm
Infografia “Què tenim”

A partir d’aquí, ho vaig publicar a Twitter, amb la única intenció de què els meus seguidors i companys ho veiessin i ho analizessin. Va passar quelcom més que això. Gràcies a un que la gent va començar a publicar-ho pels seus coneguts, les visites es van anar multiplicant exponencialment: de 10 usuaris conectats alhora en un primer moment, van passar a 300, i després a 500, etc. Una salvatjada que no hauria imaginat que pogués passar. A partir de llavors, els afectats vam començar a fer un llistat de les coses bones que s’havien deixat a l’anunci a Twitter, a través d’un hashtag creat per l’ocasió (#quemestenim), que al punt més àlgid va arribar a tenir centenars d’entrades, contestant al hashtag oficial de la marca, que és #quetenim.

Un cop explotada la campanya a Twitter, es va passar a l’altra gran xarxa social, Facebook. Allà es va publicar el link al post original i va començar a córrer com la pólvora. A dia d’avui, el post s’ha compartit a Facebook unes 3.700 vegades.

Però anem a veure què es va fer bé i què malament en tot aquest enrenou.

Valoracions:

  • La campanya va demostrar la potència i perillositat de les xarxes socials i de l’efecte viral.
  • Twitter supera a Facebook. Els missatges curts i l’ús del RT (Retweet) és clau i fonamental.
  • Importància de la imatge: sense una infografia clara i contundent, aquest post  no hauria arribat tan lluny.
  • Les converses entre la gent han estat fonamentals, rebent inputs i propostes a tothora.
  • Eficàcia: Estrella Damm va tardar 6 hores en trucar per demanar disculpes.
  • Del No convencional a lo convencional. Després d’haver-se produït l’explosió a la xarxa, els mitjans convencionals es van anar fent ressò de la poblemàtica. Així, i per ordre de rapidesa, van ser aquests: Rac1, Catalunya Ràdio, Segre.com, diari Segre, Notícies Lleida Tv, programa Cafeïna, El Periódico, El punt.cat, Crònica.cat, e-Notícies i Som Garrigues. És possible que n’hi hagi algun que no hi surti, demano disculpes.

Errors i altres assumptes no previstos:

Més que aspectes negatius, aquí voldria explicar alguns punts que, per falta de previsió o simples errors no vaig poder detectar o se’m van passar per alt.

  • S’acostuma a dir que és millor que les campanyes s’iniciïn un dilluns, perquè l’efecte viral, que és fonamental, es talli com més tard millor pel cap de setmana. Vaig publicar l’enllaç un dijous al matí, per tant, durant dos dies la cosa va ser molt forta però al tercer, coincidint amb el cap de setmana, la cosa ja va començar a baixar. Tot i així, va continuar essent fort uns dies més.
  • Comentaris sí o no. Al publicar-ho per primer cop, em vaig plantejar la idea de deixar que la gent publiqués comentaris o no. Va ser un error pensar que hi hauria pocs comentaris i que aquests quedarien a les xarxes com Twitter o Facebook. No vull imaginar si la gent hagués començat a comentar i respondre’s, s’haurien multiplicat les entrades. (p.e. Al portal Crònica.cat hi van haver més de 70 comentaris i al d’e-Notícies uns 40). De fet, vaig rebre molts missatges de gent que es queixava perquè al post no s’hi podia escriure. Actualment els comentaris ja estan disponibles.
  • El grup a Facebook va portar problemes, ja que degut al canvi recent d’usabilitat que han tingut aquestes pàgines de Facebook, va ser un caos per molta gent, que rebia centenars i centenars de missatges a la seva bústia d’entrada.
  • No hi va haver mailing. Un error va ser no començar una cadena de mailing per tots els contactes.

De totes maneres, el bo de la xarxa és que no necessita plantejar-se res. Pots cuidar tots els detalls i fracassar o no preveure res i triomfar. La veritat no està escrita a través dels bits. Ni tampoc les connexions. I en aquest cas, puc, i podem, estar orgullosos d’haver revolucionat, ni que sigui per un dia, la xarxa.

Agraïments

Gràcies a tots els que s’han unit a la crítica i hi han donat suport. A la gent d’Estrella Damm per la cordialitat. A tota la gent de Twitter que han publicat l’enllaç o comentat a través del hashtag #quemestenim. A tota la gent del grup del Facebook “Què més tenim”. A tothom que ha compartit l’enllaç a través de Facebook. A tothom qui ha escrit al post. A tothom que ha enviat missatges personals donant suport.

* Aquest post s’anirà completant

One Comment

  1. Comparteixo en gran part la valoració que fas dels aconteixements arrel de la publicació de la teva impressió de l’anunci de Damm.
    Considero clau el fet que acompanyessis la teva visió crítica de l’anunci d’una infografia prou explícita.
    També és destacable el gran poder de difusió que tenen les xarxes socials, on a més de transmetre informació, ens permet donar el nostre parer. Aquest fet provoca un efecte, que com dius és “inexplicable” de vegades.
    Sense demanar-ho tu en cap moment, ens provocaves a escriure i descriure les excel·lències de Ponent i gràcies als mitjans que tenim avui en dia el ressó ha estat el que molt bé descrius.

    Felicitats Joan.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *