28 mai 2011
Posted by Joan Teixidó i Pau 
Loading ...
Escric això després d’una nit bastant llarga a Twitter, on arran d’una piulada es va desencadenar una onada tan de missatges crítics com de suport. No era cap altra que demostrar la meva “indignació” al veure que representants de l’acampada de Barcelona que apareixien als mitjans, cartells, proclames, crits i càntics eren majoritàriament en castellà. Que a la Plaça Catalunya, de Barcelona, de Catalunya, on hi ha el monument (ultratjat) al President Macià, la llengua utilitzada fos el castellà.
Evidentment que hi ha més gent catalanoparlant que castellanoparlant, però m’indigna veure com cada vegada tenim més perduda la batalla de la llengua. Un em preguntava per la meva escala de valors, la meva escala de valors és, en primer lloc, la meva pàtria i la meva llengua. A partir d’aquests valors que per molta gent són ridículs, ve la protesta personal, individual, dels polítics, de la crisi, etc.
Un altre em deia que em “suïcidés“, que mentre hi havia un ferit molt greu, jo estava parlant de tonteries. Em sap molt greu per la persona ferida greu, però això no pot fer callar les meves protestes, oi? De fet, la piulada posterior parlava del Barça (i tothom callat com putes).
“Ignorante excluyente de mierda” em deia una persona que, pel que sembla, portava doble ració d’indignació a damunt. Jo, en cap cas sóc “excluyente“, ho seria si demanés que tots els castellanoparlants de la Plaça Catalunya anessin a prendre pel cul o directes a camps de concentració. Però no ho demano. La meva única demanda era que s’utilitzés més el català. Per lo de “ignorante“, he de dir que sí que ho sóc per moltes coses, per altres sóc una mica més llegit.
“Castellano para llegar más lejos” resava una piulada. En aquest cas, senyor/a meu/a, protestem en xinès mandarí o anglès, que té més arribada. “El castellano es más cool“, en fi.
“Ets tonto. I monotemàtic. I tonto altre cop“. Per lo de ignorant o tonto no m’hi poso, cadascú dirà la seva, però monotemàtic no, que a Twitter també parlo de #LaRiera, #Divines #elmonarac1 #lacompetencia o #lasegonahora
Pels que puguin dir allò de “si no hi has estat no pots parlar” ja us previnc ara que sí que hi he estat, concretament a la de Lleida. Estic d’acord amb els arguments i amb les formes pacífiques.
Podeu seguir tot el que passa als hashtags #acampadabcn #acampadalleida
Per la resta, gràcies a tots pel suport rebut a Twitter!
I visca el Barça!
6 Comments
Sempre que surtiu els patriotes a xerrar, alguna cosa salta per la finestra, i acostuma a ser alguna cosa relacionada amb els drets civils. Sí creus qué en Macià és ultratjat perquè algú ha penjat pancartes al seu monument, és que et preocupen més els símbols que les persones; éste que t’estimes més de grite el dit que no pas la lluna. Si allò que et preocupa tant és la llengua, fes més petons.
Una abraçada.
Pau, el que crec que vol dir, i amb el que jo estaria plenament d’acord, es que el president Macia ja era un exemple de lluita d’aqui, en canvi l’han “transformat” en un lluitador de fora, que la reividicacio nacional, cultural i lingüistica, per mi haurien de ser presents a Catalunya, a Valencia i a Balears.
Perdonau per la falta d’accents i si hi ha alguna cosa rara, amb el mobil fa mal escriure
Joan, jo també em vaig trobar amb comentaris desafortunats a l’hora de comentar l’idioma que utilitzen els Mossos. La gent es pensa que quan ens queixem d’això, és que no donem suport a l’acampada o que ens preocupem de bajanades. Trist, trist…
hola
La veritat és que des del començament del moviment de les acampades m’he plantejat la qüestió de la llengua i em quedo en res quan intento trobar una solucuó. Per una banda penso que cal estar més units que mai. Tant a nivell d’Espanya com dins les mateixes acampades hi ha un front comú en el que lluitem, és a dir, pels nostres drets, un futur digne, la classe política que tenim, etc. i per tant adoptar el castellà seria una mena d’unió amb, per exemple, Barcelona, Murcia, Madrid, etc. Ja per no dir dins la mateixa ciutat ( a Tarragona, on visc, hi ha molts castellanoparlants que participen en l’assemblea). Però clar, estem a Catalunya, una terra que rep de totes bandes i cada vegada la situació va a pitjor, sobretot en el tema de la llengua. En una de les assemblees que he participat han tret aquesta qüestió i un noi es va oferir a traduir el que deien per qui no entengui el català, i la cosa es va quedar en res, perquè ningú estava disposat a entrar en aquest joc. Em sembla que hauriem de fer un esforç més en aquest moment per fomentar el català i fer de la llengua l’element que dóna personalitat al moviment en terres catalanes, especialment a Barcelona, ara que, per aquella desgràcia d’ahir, és el centre de totes les mirades. Cal apostar per denunciar un cop més el maltractament continu que pateix Catalunya en certs temes, un dels quals la llengua.
Clar, com a moment delicat en el que estem, una no diu res, no sigui cas que tots els presents a l’assemblea acabin amb el pacifisme que marca aquestes acampades i li llencin tot el que tenen a mà. Error meu. Mea culpa
Ana, et dono tota la raó. El tema del post no es planteja la manifestació en sí, si no la llengua vehicular que s’utilitza. Trobo que has estat encertada i molt realista.
hola
La veritat és que des del començament del moviment de les acampades m’he plantejat la qüestió de la llengua i em quedo en res quan intento trobar una solucuó. Per una banda penso que cal estar més units que mai. Tant a nivell d’Espanya com dins les mateixes acampades hi ha un front comú en el que lluitem, és a dir, pels nostres drets, un futur digne, la classe política que tenim, etc. i per tant adoptar el castellà seria una mena d’unió amb, per exemple, Barcelona, Murcia, Madrid, etc. Ja per no dir dins la mateixa ciutat ( a Tarragona, on visc, hi ha molts castellanoparlants que participen en l’assemblea). Però clar, estem a Catalunya, una terra que rep de totes bandes i cada vegada la situació va a pitjor, sobretot en el tema de la llengua. En una de les assemblees que he participat han tret aquesta qüestió i un noi es va oferir a traduir el que deien per qui no entengui el català, i la cosa es va quedar en res, perquè ningú estava disposat a entrar en aquest joc. Em sembla que hauriem de fer un esforç més en aquest moment per fomentar el català i fer de la llengua l’element que dóna personalitat al moviment en terres catalanes, especialment a Barcelona, ara que, per aquella desgràcia d’ahir, és el centre de totes les mirades. Cal apostar per denunciar un cop més el maltractament continu que pateix Catalunya en certs temes, un dels quals la llengua.
Clar, com a moment delicat en el que estem, una no diu res, no sigui cas que tots els presents a l’assemblea acabin amb el pacifisme que marca aquestes acampades i li llencin tot el que tenen a mà. Error meu. Mea culpa
+1