Loading ...

Ja la tenim aquí, la batalla de cada any en aquestes èpoques, veure quina de les dues marques de cervesa més importants del nostre país guanya la batalla de la viralitat i es queda amb el títol de marca de l’estiu. No patiu, guanyarà Estrella Damm, perquè san Miguel no juga aquesta guerra.

Què quin m’agrada més? Home, no fotem, Estrella Damm es va guanyar el meu rebuig quan va desterrar Lleida del “Que tenim” a Catalunya. Tot i això, seré imparcial i deixant de banda rivalitats territorials diré que m’ha guanyat l’anunci de San Miguel. Perquè?

Imatge i color de marca.

Els dos anuncis juguen, amb un estudi previ molt important, amb tots els elements que veiem a les imatges. No us deixeu enganyar, cada frame està estudiat al detall. La batalla del color i la textura per mi l’ha guanyat San Miguel, de calaix. Cada imatge, cada segon del vídeo ens recorda els colors corporatius de la cervesa. En canvi, Estrella Damm, tot i que juga amb les tonalitats fortes i rojes de la marca, no queda tan lluït. San Miguel juga amb els colors pastel, Estrella amb els forts i càlids. Compareu.

Realització

En l’apartat de la realització també em decanto per San Miguel. No ens enganyem, Estrella Damm ja fa massa anys que circula amb un mateix estil fotogràfic. Sí que es cert que els dos anuncis juguen amb l’enquadrament, i ho fan molt bé, però l’estil d’Estrella Damm és el mateix de sempre, intueixo que gravat amb càmera de fotos reflex, i juga amb aquests elements, desenfocs constants i colors marronosos. San Miguel, tot i tenir una fotografia similar, se la juga i parteix la imatge. I ho fa brutament, ja que hauria pogut treballar els efectes especials perquè les interaccions entre dos plans tallats pel mig fossin perfectes. Però no, no els importa si no queda perfecte, no els importa que l’espectador vegi que són dos llocs en un espai diferent.

Música

Empat tècnic. Estrella Damm sembla que va trobar la mare dels ous amb la versió de Formentera, i sembla aferrar-se a aquest estil, tot i que cada any cansa una mica més, i els espectadors veuen que l’estil no varia. San Miguel continúa amb la versió del “Ciudadanos de un lugar llamado mundo”, que primer va versionar Delafé y las flores azules i ara agafen el relleu Jamie Cullum, Frank T, Nita i Carlos Sadness. M’agrada més la cançó de San Miguel, però per la trajectòria musical d’Estrella Damm, ho deixarem en empat tècnic.

Història

San Miguel. Em decanto per San Miguel perquè, tot i no tenir història, aquesta és millor que la d’Estrella Damm, que repeteix i repeteix estàndards i tòpics any rere any. Us explico com van les històries d’Estrella Damm:

1. Noi guapo arriba al poble a estiuejar i veu una noia guapa.
2. Noi guapo s’ho passa molt bé amb els seus amics guapos i la colla de les noies guapes.
3. Noi guapo i noia guapa es toquen la mà sense voler i noten que entre ells hi ha alguna cosa.
4. Noi guapo i noia guapa follen.
5. Lema. Fin. Ah si, tot això #Mediterràniament

Tot això amb camises blanques obertes, que fan més d’estiu, faldilles hippies, barrets d’estiu, barques, festes, bon rotllo i molt estiu. Sí, la marca estiu la vénen molt bé, no n’hi ha cap dubte, però ja fa massa anys que ens vénen un estiu igual.

No patiu, San Miguel no té història. Apareix una gent que es mou amunt i avall, cantant i ballant. Entremig d’una ciutat. Són moderns i vesteixen bastant diferent tots, cadascú amb el seu estil, i també hi ha de tot, un cantant de fora (Culum), un modern raret (Sadness), una cantant estil Winehouse (Nita) i un cantant de rap negre, Frank T, un històric de la música rap al nostre país, per cert, i que per fi rep el reconeixement que li pertoca. Un músic que mou masses globalment i tres músics al seu voltant del nostre país.

Cosmopolites i urbanites versus modelsa la platja.

I vosaltres, amb qui us quedeu?

Potser també t'interessa

• Estrella Damm, que què tenim?