
Avui al n’Apps i cols no parlarem de cap xarxa social, ni de cap aplicació de Lleida ni res per l’estil. Avui m’agradaria explicar-vos un fet que està relacionat amb el moviment actual d’emprenedoria, que prové dels Estats Units i que ens arribarà d’aquí a poc. Es tracta del concepte del fracàs.
Per què parlo de fracassos en aquest espai de tecnologia i xarxes? Actualment aquest àmbit professional és un dels punters en tot el món de l’emprenedoria. Milers de persones inicien les seves primeres empreses vinculades al món de la comunicació 2.0, start-ups (negocis associats a la innovació, noves tecnologies i desenvolupament web) plenes de mashups (aplicacions híbrides de tercers) amb grans possibilitats de creixement.
Però als EUA, crear una empresa no és suficient. Valoren més el fracàs. Fins a tal punt que hi ha empreses que per contractar un nou treballador li requereixen haver passat per varis fracassos prèviament. Això no és nou, per comprar el Ferrari F50 es requeria haver tingut dos Ferraris anteriorment. I per què es valora el fracàs? Doncs perquè els nord-americans prefereixen treballadors que siguin capaços de superar un fracàs i tornar-se a aixecar i reinventar-se, que un treballador que gestioni molt bé una empresa però que no sàpiga fer front a un fracàs. Es diu que Edison va fracassar 990 vegades fins que va aconseguir que el filament d’una bombeta es mantingués incandescent. Després es va mostrar satisfet per haver descobert 990 fórmules que no funcionaven.
Un dels casos més destacats d’aquest model és Steve Jobs, cofundador d’Apple, acomiadat de la seva pròpia empresa. Lluny de sentir-se fracassat, va saber aixecar-se i emprendre un altre camí professional. El fet d’haver estat acomiadat d’una empresa no el va impedir convertir-se en màxim accionista de Walt Disney Company i tornar uns anys després a Apple com a director executiu.
[divider]
(Publicat al suplement Lectura del diari Segre el 03/06/2012)
[divider]








03 jun 2012
Posted by Joan Teixidó i Pau 













