Avui ha estat l’últim programa d’El convidat de la temporada regular. La setmana vinent hi haurà els millors moments de cada un d’ells, de tots els que han anat passant i els quals he pogut seguir pràcticament en la totalitat. De tots ells, però, m’ha quedat un moment gravat a la memòria, d’aquells que passen durant un segon o dos i que creus que no podras oblidar mai: la mirada de Ferran Adrià als productes de la nevera de l’Albert Om. No us diré que la imatge sigui molt plàstica (que ho és), ni tan sols que estigui ben enquadrada (que ho està), però transmet un romanticisme i una força captivadora. És ben cert que Adrià està de perfil, i que se li veuen els ulls un moment determinat, però aquesta mirada, aquest moviment d’ulls, de cap i de coll m”han deixat bocabadat.

La mirada de Ferran AdriàI perquè? Us preguntareu. Doncs la resposta és molt senzilla. Per un moment m’he preguntat què coi mirava Ferran Adrià, què coi li devia passar pel cap a un geni que durant 15 anys ha estat considerat dels millors cuiners del món. I m’ho he preguntat perquè he vist quelcom especial en la seva mirada. No era una mirada qualsevol, era una mirada tècnica, acostumada,  especialitzada. Una mirada que analitzava, producte a producte, marca a marca, element a element, tot el que anaven trobant els seus ulls. Què li pot passar pel cap al millor cuiner del món quan ha obre una nevera normal i corrent?

La mirada de Ferran AdriàIgual que Sherlock Holmes sabia què havia passat a l’escena d’un crim només amb una mirada, Adrià ha necessitat un segon per veure com combinaven els productes que tenia Om a la nevera, ha fet tots els calculs mentals de grams, graus d’acidesa, dolçor i sal, i ha confeccionat un mapa mental que, en la majoria dels casos, entre tots nosaltres no podríem fer ni en tota una vida.

Per això Ferran Adrià és únic.

La mirada de Ferran Adrià

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *