rosa-sant-jordi-llibresA l’època de Sant Jordi es llegien llibres en paper, d’aquells tradicionals, amb la cola que enganxava les fulles perfectament alineades a l’amplada del llibre. Aquells amb algunes il·lustracions fetes per l’artista de moda de torn i amb aquella cinta penjant de color vermell per guardar la pàgina per una lectura posterior. Sant Jordi no permetria que es perdés l’essència del paper. Mai a la vida. Ell, pel seu sant rebria, a casa seva, un paquet de cartró d’alguna botiga online, o potser aniria amb el seu cavall a la llibreria més gran de la seva ciutat. O, tot i que menys probable, aniria a una llibreria tradicional del seu barri especialitzada en alguna tipus de literatura. Sigui com sigui, obriria el paquet o la bossa contenidora del llibre amb la seva espasa a mode d’obrecartes i, amb un cop sec, el trauria suaument amb les dues mans, deixant entreveure poc a poc el volum de pàgines, la coberta i la tipografia. Després se’l posaria al nas i passaria les fulles ràpidament per tal de potenciar al màxim l’olor de paper imprès, com es fa amb el vi quan s’agita la copa, o com es fa amb el tabac quan es prem entre els dits.

Després, un cop passada la rutina diària de la princesa i del drac i després d’una bona dutxa amb aigua calenta, San Jordi s’asseuria a la seva butaca de llegir llibres, al costat del seu foc a terra, amb les seves espardenyes de quadres marrons i un barnús amb la seva creu vermella a l’esquena. I gaudiria d’una lectura plàcida, amb una tassa ben calenta de llet amb cacau, amb les ulleres a l’altura de mig nas, per encaixar perfectament l’òptica amb la pàgina de lectura de la seva novel·la, probablement històrica, de batalles i de guerres d’aquella alta edat mitjana.

Sant Jordi està en contra de la lectura en pantalla. Diu que les pantalles retro il·luminades li molesten la lectura i que no pot aguantar més de vint minuts davant la tauleta que li van regalar les passades festes de Nadal. A més, els cops que ho ha intentat ha acabat sempre perdent el fil i que no pot fer allò que tan li agrada: fer anotacions, que reté a la memòria i li permetrà retrobar el fil quan vulgui, cosa que assegura que és impossible amb les tauletes electròniques.

Sant Jordi va fer una enquesta entre els seus col·legues de professió i va obtenir una majoria absoluta d’usuaris de llibres en paper. Però m’ha demanat a mi, des d’aquest blog, que en faci una altra, entre tots els lectors i amb una pregunta molt senzilla: Paper o pantalla?

__________________________________________________

Podeu seguir la Festa de Sant Jordi des del hashtag #SomSantJordi

PD: Els llibres i Sant Jordi no tenen cap relació. És una llicència lliure de l’autor.

Sant Jordi i el paper

6 Comments

  1. Bona pregunta. I costa contestar-la perquè, almenys en el meu cas, no sabria què contestar. M’explico.

    Està clar que el llibre com a objecte no hauria de desaparèixer. Per als amants de la lectura és insubstituïble, i porta una sèrie de sentiments o rituals amb ell que no es poden replicar amb una tauleta o un ereader. I si esteu com jo, amb criatures que tot just ara aprenen poc a poc a llegir, els llibres són la millor companyia en aquest viatge.

    Però també parlo des de la perspectiva de documentalista, i en aquest sentit he de reconèixer que funcions com la cerca a dins de documents, la manipulació de textos (copiar i enganxar), així com l’estalvi brutal d’espai que signifiquen els ebooks per a un sector com el de les biblioteques amb mancances d’espai gairebé eternes, juguen molt a favor dels formats electrònics. És més fàcil i net manegar una col•lecció de 500 revistes científiques en format electrònic que no la seva contrapartida en paper.

    Per això dic sí als dos formats. Cadascú al seu lloc, això sí.

    1. Gracies pel comentari Enric!

      Realment sí que hi ha tot un protocol sentimental en la compra i lectura d’un llibre físic que no té el format electrònic, però també, com molt bé dius, en temes de gestió i arxivística, és molt més senzill fer-ho electrònicament.

  2. Jo sóc més de paper, perquè si llegeixo per pantalla no es a través d’ebook i trobo cinquanta-mil coses per distreure’m en lloc de centrar-me en la lectura.
    Però com diu l’Enric, es un gran estalvi d’espai, paper i tinta (o sang d’unicorn).
    A favor del format electrònic també diria que no té aquell moment de pànic en què perds el punt de llibre i no saps en quina pàgina t’has quedat xD

    1. Ho trobo molt correcte. De fet hi ha estudis que afirmen que les pantalles retro il·luminades no ajuden a afavorir l’atenció i la lectura de llibres. Sí que poden servir per diversos articles o escrits curts, però llegir un llibre sencer via tauleta o pantalla és complicat (i t’ho diu un que va llegir-se tota la bibliografia de Sherlock Holmes en tauleta). 🙂

  3. El tete sempre fa anar el cap i es reflexiona a sobre abans de fer un comentari. Jo em vaig quedar la rauxa i ell el seny.

    I la rauxa em fa dir que mil vegades més el paper.
    Per moltes raons: perquè fa il.lusió agafar un llibre que feia anys que no llegies i trobar-te un punt de llibre que ni recordaves, perquè només amb el paper pots tenir llibres dedicats per l’autor a una altra persona que ni coneixes (en tinc un de la Montserrat Roig, dedicat de l’any 77 que vaig comprar a Els Encants), perquè aquell exemplar és teu i només teu, perquè sempre el pots deixar a algú i tenir l’excusa per trucar-li per a que te’l torni (i de passada fer unes birres i uns riures sanots), perquè les meves “sobris” flipen amb els llibres en 3D que els hi compra la tieta, perquè fan bonic als prestatges i perquè per Sant Jordi els pots embolicar en paper de regal i posar-hi un llaç.
    Amb la tablet ja ens posarem cançons del youtube, no?
    Això sí: la tablet no t’agafa tanta pols….

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *